És, com a mínim, inquietant la
proposta que fa el líder de Podemos, Pablo Iglesias, en relació al control
públic dels mitjans de comunicació; tan inquietant com la seva afirmació de que
“si el dret a la informació és un dret democràtic, la concentració de la
propietat és incompatible amb aquest dret”; o aquesta altra: “s’ha de garantir
la llibertat de premsa, sense condicionants de les empreses privades o la
voluntat dels partits polítics”. Frases que, en un primer moment, poden sonar
molt bé i fins i tot merèixer inicialment l’aplaudiment d’alguns sectors de la
societat espanyola, farta davant el que considera un fracàs del sistema, però no
podem oblidar que darrera les paraules de Pablo Iglesias en realitat s’amaga un
atac radical contra la mateixa base d’un sistema democràtic que perd tot el seu
sentit sense una premsa lliure i sense censures.
El control públic dels mitjans de
comunicació que propugna el líder de Podemos és una proposta clarament demagògica,
que apel·la al ventrell i no a la raó, i que per tant no pot ésser presa en
consideració des d’una perspectiva de democràcia liberal que és, al cap i a la
fi, el model de govern que ha proporcionat més prosperitat i llibertat a la
raça humana al llarg de la seva història. En aquest sentit, la possibilitat de
que una “instància pública” controli el paper de la premsa lliure és
incompatible amb la defensa d’un sistema democràtic què, per moltes errades
-sovint atribuïbles als homes que el dirigeixen, no al mateix sistema- que hagi
tingut, continua essent l’únic possible o com a mínim el menys dolent. Esperem
que els cants de sirena d’Iglesias i els seus partidaris no oblidin que la
llibertat no és un concessió sota vigilància, sinó un dret fonamental...