Al marge de les valoracions
interessades que avui facin els sindicats, les patronals i les distintes autoritats
en relació al seguiment de la vaga general, la realitat ens indica que ahir es va
perdre un dia de feina sense cap sentit; una vertadera tudadissa de recursos
humans i d’hores de treball fets malbé al servei d’una causa com a mínim
confusa, perquè ningú sap molt bé què es
perseguia amb aquesta vaga. El que està clar és que si el que volien els sindicats
era fer rectificar la política econòmica del govern central, aleshores podem
afirmar que ha estat una acció perfectament inútil, no haurà servit de res.
A altres països europeus, on l’opinió
pública també té motius més que sobrats -com nosaltres aquí- per sentir-se
indignada amb el rumb econòmic dels seus governants, hi ha hagut grans
manifestacions i concentracions ciutadanes per expressar el seu legítim rebuig,
en una expressió ciutadana perfectament compatible amb la responsabilitat de no
perdre ni un minut d’esforç productiu en uns moments en què totes les energies
s’han de concentrar en sortir del pou. En aquest sentit, perdre milions d’euros
en una protesta sindical més pròpia del segle XIX que no del segle XXI no
pareix la millor solució per al nostre país. Una vegada més, els nostres
dirigents -polítics i sindicals- no han estat a l’altura d’unes circumstàncies tan
complicades com les que vivim, que reclamen imaginació, diàleg i sentit de la
responsabilitat; tres elements que molts de ciutadans hem enyorat durant l’estèril
vaga general d’ahir.
No hay comentarios:
Publicar un comentario