La iniciativa legislativa del
ministre de Cultura, José Ignacio Wert, amb la nova llei de millora del sistema
educatiu, introdueix un nou conflicte lingüístic a les comunitats amb llengua
pròpia, afegint així a n’el banyat en
un tema que fins ara estava perfectament assumit per la societat i què ara, per
mor d’aquesta mesura tan innecessària com inoportuna, torna a generar
desencontres aparentment insalvables entre el govern central i les comunitats
autònomes on el castellà conviu -fins ara en plena harmonia- amb la llengua pròpia,
con és el cas de les Illes Balears.
Al marge dels aspectes tècnics
d’aquest primer esborrany de la nova llei educativa, el gest del ministre Wert
enllaça amb una concepció recentralitzadora de l’ensenyament, la cultura i la
realitat social de les comunitats amb llengua pròpia. No és la primera vegada
que el ministre demostra la seva dèria centralista, però és preocupant que des
del govern central es faci menyspreu d’una senya d’identitat tan important per
a la societat illenca com és la presència del català a les aules, com a primera
passa per garantir el seu ús social en igualtat de condicions amb el castellà.
En aquest sentit, la manca de
sensibilitat del ministre és tan preocupant, al manco, com la complicitat de
l’executiu de José Ramón Bauzá, que per boca del seu conseller d’Educació,
Rafel Bosch, no ha perdut ni un minut en posar-se a les ordres de Wert. La
veritat és que els ciutadans illencs tenim poc espai per a l’esperança quan els
nostres propis governants obliden que la seva principal funció és defensar la
nostra terra, no tirar-li terra damunt.
No hay comentarios:
Publicar un comentario