El ministre de Justícia, Ruiz
Gallardón, ha aconseguit una cosa que pareixia impossible: posar d’acord tot
l’estament judicial del país en contra seva, demostrant que fins i tot el que,
d’entrada, passava per ésser el referent moderat i dialogant del govern de
Rajoy tampoc no s’ha pogut resistir a la temptació de la prepotència i la
supèrbia desfermades. La protesta de jutges, fiscals, procuradors, secretaris
judicials i advocats contra la seva llei de taxes demostra que el ministre
estrella ha trepitjat tots els calls possibles a l’hora de dur endavant un
reforma inoportuna, innecessària i sobre tot injusta.
Dificultar l’accés a l’administració
de justícia apujant l’import de les taxes que han de pagar els ciutadans posa
de manifest el tarannà reaccionari d’aquest ministre, recolzat per un Mariano
Rajoy que està tudant a mans plenes el seu fins fa poc ample crèdit polític.
L’obligació dels governants és afavorir una justícia ràpida, eficaç i a l’abast
de tothom, no posar traves perquè els damnificats puguin reclamar la tutela
judicial efectiva quan es veuen perjudicats els seus interessos. La mesura
arbitrària de Ruiz Gallardón és, en aquest sentit, un torpede directe a la
mateixa línia de flotació de l’estat de dret, demostrant la deriva autoritària
de l’executiu de Rajoy i posant de relleu el perill per a una democràcia real
que s’amaga darrera aquestes actituds. És ben hora que el ministre rectifiqui,
que escolti els professionals de la justícia i que controli una mica el seu
ego, tan desfermat, per al bé de tots...
No hay comentarios:
Publicar un comentario