Espionatge i joc brut

 Les notícies que han publicat alguns mitjans de comunicació durant els darrers dies, referides a una presumpta trama d’espionatge polític a Catalunya al voltant de l’agència “Método 3”, han contribuït a estendre, encara més, una ombra de sospita sobre el món de la política, provocant la indignació i el rebuig d’uns ciutadans astorats davant tant de joc brut. El fet que la trama afecti aparentment a partits polítics de tot pelatge i orientació ideològica afegeix al banyat a l’hora de crear una clima de desprestigi generalitzat de l’activitat política.

Pens que les coses han arribat ja massa lluny i que s’han encès totes les senyals d’alarma per a la nostra democràcia. Com hem arribat al punt de que tothom espiï tothom, utilitzant tàctiques més pròpies de gàngsters que de servidors públics? Quin grau de degradació ha assolit el sistema polític que ens varem atorgar fa trenta-cinc anys, quan hi havia vertadera il·lusió davant la nova etapa que s’obria per al nostre país? Ara mateix, sembla que no hi ha cap institució pública lliure de la sospita ciutadana, i que cap dels controls que, en principi, haurien d’evitar aquestes pràctiques mafioses, arriben a funcionar. És ben hora de posar fi a aquest procés, perquè sinó aviat no quedarà res d’una democràcia ofegada per xantatges, espionatge i altres variants de corrupció que fan que l’actual clima polític sigui veritablement irrespirable. Potser tengui raó en Rubalcaba quan diu que la crisi que patim no és únicament econòmica, social o política, sinó que també és una crisi moral.