Una acusació absurda

El President José Ramón Bauzá ha tornat a demostrar la seva fixació malaltissa envers el català quan, en seu parlamentària, ha acusat la immersió lingüística d’ésser la responsable -mi més ni manco- del greu fracàs escolar que pateix la nostra comunitat. I ho ha dit sense immutar-se ni posar-se vermell, sense cap base científica que avali aquesta absurda acusació i posant-se en contra de tota la comunitat educativa, astorada quan veu que el màxim responsable polític de la comunitat autònoma trenca consensos lingüístics que han durat anys i anys i que ara s’esmicolen davant una envestida dialèctica que revela l’odi del President cap a la llengua pròpia de la seva terra.

Diuen que la pitjor combinació possible per a un polític és la mescla d’ignorància, sectarisme i ineptitud; tres elements tòxics per separat, però que quan s’ajunten poden provocar danys irreversibles en el cos social. Que un autogovern tan castigat com el balear es vegi amenaçat en un dels seus principals àmbits d’actuació com és l’educació únicament per mor de fòbies personals esdevé un fracàs sense pal·liatius per a les Illes. I que el President  recorri a l’atac gratuït per recolzar la seves polítiques lingüístiques il·lustra molt bé quina és la seva autèntica naturalesa. Només podem esperar que la societat illenca sigui prou madura com per suportar amb intel·ligència aquesta envestida i que, en un futur no massa llunyà, es puguin revertir els efectes d’una actuació tan arbitrària i frívola com aquesta, totalment impròpia d’un governant amb un mínim de sensatesa...

Un nou diari en català

La setmana pasada es va presentar el nou diari AraBalears, el rotatiu que, a partir del pròxim dia 23, prendrà el relleu del Diari de Balears, desprès de disset anys de sortir cada dia al carrer l’esmentada capçalera. Darrera aquest engrescador projecte hi ha un grup d’emprenedors illencs que, juntament amb l’editora del diari català Ara i del mateix Grup Serra, han decidit invertir doblers, esforços, il·lusió i feina per tal que a les Illes Balears es mantengui la presència d’un diari en català; un mitjà de comunicació que ens acosti a la realitat illenca en la nostra llengua, tan malmenada darrerament pel Govern de José Ramón Bauzá.

És d’agrair que un grapat de persones s’hagi unit per tirar endavant una iniciativa com aquesta, precisament en uns moments especialment complicats per a la premsa escrita generalista, quan el paper sembla retrocedir davant l’impuls implacable dels diaris digitals i d’internet. El 1996, quan el Grup Serra va posar en marxa un Diari de Balears que aleshores va suposar una vertadera fita en la història dels mitjans de comunicació illencs, alguns ja vàrem saludar aquella iniciativa pionera com un important reforç per a la presència del català a la realitat quotidiana de la nostra terra i també com una manera de fomentar l’ús social d’una llengua que, malgrat tots els impediments i les traves que amenacen la seva supervivència, continua essent un dels eixos fonamentals de las nostra identitat. Benvingut sigui, per tant, aquest nou diari en català; és una excel·lent noticia per a la nostra terra...

Remodelació de govern: el fracàs de Bauzà

                               

Al final s’ha imposat la lògica. Després de quasi dos anys de trajectòria absolutament erràtica, d’obeir sense piular les ordres emeses des de Madrid i de sumir la societat illenca dins un estat d’ansietat i depressió sense precedents a la nostra història, José Ramón Bauzá s’ha hagut de rendir a l’evidència i reconèixer el fracàs del seu projecte polític, tallant el cap ni més ni manco que a tot un vicepresident econòmic i a un conseller d’educació, precisament els responsables de les dues àrees on més crispació social ha creat la caòtica presidència de Bauzà, amb el suport entusiasta de la seva cort d’aduladors.

És lamentable haver d’escoltar les justificacions que ha donat el President a l’hora d’explicar les raons que han provocat aquesta crisi (de vertader tsunami polític l’ha titllada el PSIB), intentant debades atribuir causes racionals al que no és altra cosa que la manifestació d’una desfeta, d’un fracàs sense pal·liatius, què demostra ben a les clares que darrera la figura de Bauzá no hi ha cap projecte de país ni cap fulla de ruta, sinó únicament l’obsessió del poder com un fi en si mateix, sense cap idea que pugi sustentar una acció de govern.

Ara, totalment incapaç de connectar amb la societat, sord als clams que li fan arribar des del sector productiu illenc -en especial d’un comerç asfixiat i menyspreat pel Govern- i recolzat únicament per la seva colla de mariachis agraïts, Bauzá ha donat el penúltim tir de gràcia a una legislatura sense cap ni peus, que passarà a la historia com la crònica d’un desgavell i la constatació de com un petit grapat de persones poden fer molt de mal a un autogovern illenc que, ara mateix, sembla sorgit d’una pel·lícula dels germans Marx.

El drama de l’atur juvenil

Les darreres dades publicades a l’Enquesta de Població Activa indiquen que l’atur juvenil a la nostra comunitat frega el 70%, un índex esgarrifant que demostra ben a les clares la precarietat del model productiu balear a l’hora de donar respostes a les necessitats laborals dels nostres joves. Ens trobam davant un vertader drama humà i també generacional, perquè condemna als nostres fills a haver de triar entre quedar aquí i esperar, resignats, que surti qualque feina de baixa qualificació o bé partir de les Illes a la recerca d’altres indrets on puguin desenvolupar-se professional i personalment.

Però el drama que s’amaga darrera aquestes crues xifres no és tan sols individual, sinó que també afecta al nostre projecte de país. Una societat no pot invertit els seus recursos -i molt manco encara en uns moments de retalls brutals en matèria d’educació- en formar els seus joves per, a continuació, veure com aquests han de partir i, per tant, no poden reinvertir dins la nostra comunitat els seus coneixements i les seves potencialitats de futur. Una societat que renuncia a aquest capital humà, intel·lectual i formatiu s’està condemnant a ésser una societat de segona, subsidiada i sense capacitat per connectar amb les noves forces econòmiques que sortiran d’aquesta crisi. Necessitam que els nostres joves puguin desenvolupar aquí tota la seva capacitat creativa, cercar noves vies de negoci i fórmules imaginatives que garanteixin una continuïtat per al teixit econòmic d’aquesta terra. Descuidar els joves, arraconar-los a la vorera de la història, és un suïcidi col·lectiu que no podem tolerar de cap de les maneres...