Al final s’ha imposat la lògica.
Després de quasi dos anys de trajectòria absolutament erràtica, d’obeir sense
piular les ordres emeses des de Madrid i de sumir la societat illenca dins un
estat d’ansietat i depressió sense precedents a la nostra història, José Ramón
Bauzá s’ha hagut de rendir a l’evidència i reconèixer el fracàs del seu
projecte polític, tallant el cap ni més ni manco que a tot un vicepresident
econòmic i a un conseller d’educació, precisament els responsables de les dues
àrees on més crispació social ha creat la caòtica presidència de Bauzà, amb el
suport entusiasta de la seva cort d’aduladors.
És lamentable haver d’escoltar
les justificacions que ha donat el President a l’hora d’explicar les raons que
han provocat aquesta crisi (de vertader tsunami
polític l’ha titllada el PSIB), intentant debades atribuir causes racionals
al que no és altra cosa que la manifestació d’una desfeta, d’un fracàs sense pal·liatius,
què demostra ben a les clares que darrera la figura de Bauzá no hi ha cap projecte
de país ni cap fulla de ruta, sinó únicament l’obsessió del poder com un fi en
si mateix, sense cap idea que pugi sustentar una acció de govern.
Ara, totalment incapaç de connectar
amb la societat, sord als clams que li fan arribar des del sector productiu illenc
-en especial d’un comerç asfixiat i menyspreat pel Govern- i recolzat únicament
per la seva colla de mariachis agraïts,
Bauzá ha donat el penúltim tir de gràcia a una legislatura sense cap ni peus,
que passarà a la historia com la crònica d’un desgavell i la constatació de com
un petit grapat de persones poden fer molt de mal a un autogovern illenc que,
ara mateix, sembla sorgit d’una pel·lícula dels germans Marx.
Aquesta peça ara mateix diu que vol ‘negociar’ amb els nostres empresaris els nous imposts amb què fa comptes maçolar –encara més!- l’economia de les Balears.
ResponderEliminarJo trob que El Pi hauria d'instar els nostres empresaris a exigir al govern d'en Bauzá que acomplesqui les promeses electorals que va fer d’abaixar els imposts.
No són precisament les promeses electorals l’excusa d’en Bauzá per perseguir l’idioma propi, oficial, històric, natural, estatutari i constitucional de les Balears, que els illencs hem après de les nostres mares, padrines i repadrines durant vuit-cents anys?
El nostre partit hauria de fer costat explícit als nostres empresaris i hauríem d'exigir plegats a en Bauzá que, abans de fiblar-nos amb nous imposts, faci gestions davant el govern teòricament ‘amic’ de Madrid perquè s’aturi l’espoli fiscal de devers 3.000 milions d’euros anuals que l’Estat ens xucla, el més alt percentualment de tot Europa.
El Pi hauria d'arribar a fer un front comú amb els nostres empresaris per exigir a en Bauzá que, abans d’ofegar-nos amb més imposts, exigesqui al mateix govern teòricament ‘amic’ de Madrid que concedesqui a les Balears un règim fiscal especial que compensi la insularitat com el de les Canàries, on, per exemple, no paguen IVA.
Jo trob que en Bauzá que té, per tant, molt de camí a córrer abans d’incomplir les seves pròpies promeses electorals i fiblar encara més les nostres empreses i, de rebot, tota la societat balear, amb més imposts.
Debades canviarà de govern si no canvia la seva política antimallorquina i antibalerar.