jueves, 30 de mayo de 2013

Una acusació absurda




El President José Ramón Bauzá ha tornat a demostrar la seva fixació malaltissa envers el català quan, en seu parlamentària, ha acusat la immersió lingüística d’ésser la responsable -mi més ni manco- del greu fracàs escolar que pateix la nostra comunitat. I ho ha dit sense immutar-se ni posar-se vermell, sense cap base científica que avali aquesta absurda acusació i posant-se en contra de tota la comunitat educativa, astorada quan veu que el màxim responsable polític de la comunitat autònoma trenca consensos lingüístics que han durat anys i anys i que ara s’esmicolen davant una envestida dialèctica que revela l’odi del President cap a la llengua pròpia de la seva terra.

Diuen que la pitjor combinació possible per a un polític és la mescla d’ignorància, sectarisme i ineptitud; tres elements tòxics per separat, però que quan s’ajunten poden provocar danys irreversibles en el cos social. Que un autogovern tan castigat com el balear es vegi amenaçat en un dels seus principals àmbits d’actuació com és l’educació únicament per mor de fòbies personals esdevé un fracàs sense pal·liatius per a les Illes. I que el President  recorri a l’atac gratuït per recolzar la seves polítiques lingüístiques il·lustra molt bé quina és la seva autèntica naturalesa. Només podem esperar que la societat illenca sigui prou madura com per suportar amb intel·ligència aquesta envestida i que, en un futur no massa llunyà, es puguin revertir els efectes d’una actuació tan arbitrària i frívola com aquesta, totalment impròpia d’un governant amb un mínim de sensatesa...


1 comentario:

  1. Certament la sensatesa ha desaparegut per complet des que governa el senyor de la “gomina”. Jo no vaig néixer a n’aquesta terra, però hi vaig arribar de petit, i justament a sa Pobla, poble que el me sent meu com qualsevol altre pobler, senzillament perquè sa pàtria d’una persona és la seva infantesa, i la meva està íntimament lligada a sa Pobla. Vaig aprendre a xerrar en mallorquí, que tranquil•lament li dic català també i sense cap complex, quasi al mateix temps que vaig aprendre la meva llengua materna que és el castellà. Per tant, sóc clara i absolutament bilingüe. I això ho deus conèixer pel que t’afecta a tu personalment per la banda de la teva dona. I a més, vaig optar per escriure i fer activitats culturals molt lligades al català per opció pròpia, perquè entre aquesta llegua mediterrània i jo hi ha un amor que dura ja molts anys, i que hi serà per a sempre més. No entenc que hi pugui haver mallorquins que no l’estimin, perquè qui no respecta la seva llengua, òbviament no l’estima. I com te deia, Jaume, el castellà és la llengua dels meus pares, i també meva, i el català és la llengua de la meva dona i les meves filles, i això no em crea ni m’ha creat mai cap problema, ans al contrari, m’ha enriquit personalment i en tots els sentits. Però està clar quina és la llengua d’aquesta terra i quina és la seva funció social en tots els àmbits. No entenc que després de tants anys de consens en l’àmbit polític sobre aquest tema, i pensa d’on sorgiren les lleis de normalització lingüística i com es va consensuar l’estatut d’autonomia. I pensa també que la dreta s’havia mantingut respectuosa amb tot això, malgrat els sectors contraris que es movien dins el Partit Popular. Ara tot se n’ha anat a fer punyetes, per la bogeria d’un engominat que ha tret pit contra el sector educatiu, i menyspreant els dictàmens de l’UIB en matèria educativa i lingüística. En política cadascú podrà tenir l’opció que consideri adequada i justa en matèria econòmica i social, i evidentment aquesta pluralitat és el fonament de la democràcia, però hi ha temes, qüestions que trenquen la cohesió social i que afecten directament a la identitat d’un poble, a la seva història, i al seu futur com a tal. El camí del PP actual en matèria lingüística és absolutament errat i malintencionat, i estic totalment convençut que els illencs i les illenques siguin de l’illa que siguin, siguin nascuts o no a les Balears, si estimen aquesta terra sabran donar-li el tomb que pertoca a la situació creada per un “engominat” que està més pendent de les consignes de Madrid que de les demandes dels illencs. Jo, podria haver fet una llista d’argumentacions de perquè la llengua que es parla en aquesta illes ha de seguir mantenint l’ estatus que havia mantingut durant els darrers anys, i perquè ha de ser la llengua vehicular a l’escola, i perquè ha de ser exigible en l’administració pública, però ho resumiré en allò que cap “engominat” em pot prendre: jo m’enllàç a la llengua catalana parlada a les illes, per amor, senzilla i clarament. I contra l’amor no pot res. Esper que la teva nova etapa política tenguis en compta, com veig que ho tens ara en el teu escrit del blog, la importància de mantenir el que s’havia aconseguint en l’àmbit de la llengua i la cultura d’aquesta terra, ans al contrari el retrocés serà d’unes conseqüències negatives que ens portarà a una conflictivitat que, ara per ara, era inexistent. Res, perdona l’extensió, sols volia fer un petit comentari respecte del teu escrit al teu blog, i ja veus, l’allargat considerablement. Ah! i agraint la teva acceptació d’amistat al facebook fa uns dies. Salut!

    ResponderEliminar