Dol per Sant Jaume

La tragèdia ferroviària de Santiago de Compostel·la ha tret de la primera línea informativa una setmana carregada d’esdeveniments judicials d’una gravetat immensa per al nostre autogovern. Els esdeveniments enregistrats des del passat dilluns al voltant de la presó de Palma, el seu anàlisi i les seves repercussions per a la societat illenca, han quedat sobtadament esborrats davant la magnitud del drama viscut el dissabte de Sant Jaume a Galícia, amb prop de 80 morts i més d’un centenar de ferits.

A vegades -massa sovint, per desgràcia- els politics ens pensam que la nostra tasca és el centre del món i que tot dóna voltes en torn a la política. Aquest excés de protagonisme és, en bona part, el culpable de l’altíssim grau de desafecció que demostren els ciutadans envers els seus responsables polítics. I llavors, un dia qualsevol, el dolor i la tragèdia de persones normals, ciutadans amb cara i ulls, reclamen el seu espai informatiu amb vuitanta taüts escampats damunt les vies del tren; i quan això passa, els politics hem d’ésser els primers en aixecar la nostra veu per expressar el nostre condol pels morts i la nostra solidaritat als supervivents, perquè davant el sofriment humà no hi pot haver-hi espai per a res més.

Una solidaritat com la què han demostrat els ciutadans gallecs, que s’han bolcat en la tasca de socórrer els ferits i atendre els familiars, donant una lliçó cívica i un exemple extraordinari de calidesa humana i de capacitat de sacrifici davant un fet luctuós que ha capgirat les seves vides. Comprenc perfectament que Mariano Rajoy digui que avui es el pitjor Sant Jaume de la seva vida. Jo mateix, que havia de fer festa avui, tampoc no ho podré oblidar fàcilment...

Optimisme empresarial turístic

Les darreres dades aportades per la patronal Exceltur indiquen que més de la meitat dels empresaris turístics illencs confien en què s’incrementaran els seus beneficis durant aquesta temporada turística, la millor sens dubte -al manco fins ara- des del començament de la crisi, ara fa cinc anys. Unes dades que realment suposen cent cavalls de força per a un sector turístic balear què continua demostrant que és l’únic que té, avui, la capacitat de fer de locomotora econòmica a la nostra comunitat, al contrari del que passa amb el sector primari i la industria, que segueixen sota mínims.

Com dic, és una excel·lent noticia que el turisme illenc comenci a treure el cap defora de l’aigua, sobretot perquè d’ell depèn en gran part que la tímida millora que reflecteixen els indicadors econòmics balears –incloent la baixada de l’atur durant vuit mesos consecutius- doni pas a una lenta però sòlida recuperació. Per tant, ens hem d’alegrar tots de que, a la fi, es comenci a veure una mica de llum al final del túnel.

Ara bé, els empresaris turístics també haurien d’ésser conscients de que la nova etapa que s’obre no pot caure en les mateixes errades que en el passat. La industria turística illenca ha d’extreure lliçons positives del que ha passat els darrers cinc anys i mirar de posar les bases per a un nou model, menys vulnerable i no tan exposat als canvis econòmics conjunturals. El problema de la desestacionalitat, per exemple, s’ha d’afrontar d’una vegada per totes i també prendre les mesures necessàries perquè el principal motor econòmic de la nostra comunitat posi els fonaments per garantir un futur més sòlid i sostenible durant més mesos a l’any. Es el moment de feina amb la vista posada més enllà del pròxim mes de juny...

Rajoy i el cas Bárcenas

Mariano Rajoy té un problema greu amb l’ex-gerent del Partit Popular Luis Bárcenas; un problema que ha deixat que es faci més gros a força de no obrir la boca, pensant que així l’enrenou mediàtic i judicial s’esvairia poc a poc. Però les coses no han sortit com volia el President, què ara veu com l’embolic creix enmig de demandes d’explicacions públiques i fins i tot d’exigències de dimissió, just quan només duu un any i mig al poder i quan les coses sembla que comencen a pintar una mica millor en el terreny econòmic.

No és una bona noticia per a ningú que el màxim responsable del govern central es trobi entre l’espasa i la paret per mor de les acusacions fetes -no ho oblidem- per un presumpte delinqüent que es troba a la presó sense fiança. Amb aquestes coses hem d’anar molt alerta i ésser prudents; l’experiència recent ens indica que hi ha acusacions sense fonament que poder destruir la reputació d’una persona sense possibilitat de redempció, encara que es demostri la seva innocència. Per això pens que no es pot acusar Rajoy sense proves i que les què venen de Bárcenas s’han de collir amb pinces. Ara bé, dit això, el que ha de fer el President del govern és donar totes les explicacions necessàries per tal que l’ombra de sospita que l’ex-gerent projecta damunt ell -i del seu govern, de retruc- quedin suficientment aclarides. No vull entrar en cap tipus de procés de linxament mediàtic, polític o judicial de Mariano Rajoy ni de ningú, però li vull demanar que, per bé de tots, no s’amagui més i que expliqui la seva versió dels fets. Ni linxaments, ni silenci, ni impunitat; només transparència i sentit de la responsabilitat...

Parlament: tancat per vacances

La decisió del grup parlamentari popular de no voler celebrar plens extraordinaris durant els mesos de juliol i agost projecta una imatge poc favorable sobre el Parlament de les Illes Balears, precisament en uns moments en què la classe política illenca pateix el més alt grau de desprestigi. És cert que hi ha un reglament que regula el funcionament de la cambra autonòmica, on consten els períodes hàbils de sessions, però també s’ha de tenir en compte que la sensibilitat pública davant la tasca que duen a terme les nostres institucions autonòmiques és una percepció què està sotmesa a constants canvis en funció de les circumstàncies, no és una imatge fixa o inamovible, i això és el que no vol assumir un Partit Popular al què, evidentment, no li fa gens de gràcia haver de donar comptes als representants elegits pel poble.

Si hi una cosa que ha de canviar urgentment en les relaciones entre els polítics illencs i l’opinió pública balear és l’inmobilisme d’una classe política que viu, massa sovint, d’esquena al batec popular. Mentres al carrer s’incuben noves sensibilitats i fins i tot algunes veus que reclamen el canvi de sistema, alguns encara s’amaguen darrera els reglaments per tal d’esquivar la seva responsabilitat davant els ciutadans als què deuen la seva actual i privilegiada posició. I convé no oblidar que quan un representant polític ignora la sensibilitat de la gent, està donant la primera passa cap a la seva deslegitimació. Convé que ho tenguin present els qui frissen per escapolir-se del control parlamentari i anar-se directes a prendre el sol a la platja...