Fa poquet més
d’una setmana que, presumptament, va tenir lloc la torrada a una finca d’Andratx
què, l’endemà, va originar el pitjor incendi forestal dels darrers vint-i-cinc
anys a les Illes Balears. Una imprudència humana, una combinació de fenòmens
meteorològics adversos, la sequera dels darrer mesos, el vent…una suma de factors
que han deixat arrasades pel foc més de dues mil tres-centes hectàrees que tardaran
desenes d’anys en recuperar el seu esplendor natural.
Pens que no
és hora, , de cercar responsabilitats directes en aquesta catàstrofe més enllà
de la imprudència reconeguda pel presumpte autor dels fets que donaren peu al
sinistre. Es hora, per tant, de seguir recolzant la tasca impagable dels
serveis d’extinció, dels professionals que cada any, per desgràcia, tenen
ocasió de reviure la seva lluita contra un foc que amenaça el nostre patrimoni
natural i, a vegades -com és aquest cas- arriba a posar en perill fins i tot la
integritat física de les persones.
Ja hi haurà
temps d’analitzar si a una comunitat turística com la balear, amb un espai
natural limitat i totalment depenent de la imatge que projecta cap a l’exterior,
es dediquen prou recursos a la prevenció i la lluita contra els incendis
forestals, que al cap i a la fi són la principal amenaça que pot patir el
nostre patrimoni natural. El més urgent ara és veure què es pot fer per
repoblar, el més aviat millor, les calcinades muntanyes de la Serra de Tramuntana, cercar solucions immediates
per a aquest desastre. Si hi ha responsabilitats més enllà d’això, ja les cercarem
quan el darrer caliu s’hagi apagat. Llavors serà el moment de demanar-nos,
seriosament i allà on pertoca, com i perquè poden passar coses com aquestes a
la nostra terra...
No hay comentarios:
Publicar un comentario