Una rectificació oportuna....

La retirada oficial, per part del Consell de Govern, dels anomenats “impostos verds” que volia impulsar l’executiu de José Ramón Bauzá a principis d’any és una bona noticia per a l’economia illenca, perquè elimina un element d’incertesa i preocupació per a uns sectors productius que veien seriosament amenaçada la seva rendibilitat per culpa d’aquestes mesures tributàries. El Govern ha estat marejant la pilota durant quasi mig anys, des de que va anunciar la seva intenció; a continuació va suspendre l’aplicació dels esmentats tributs fins a finals de la temporada turística i ara, finalment, els ha retirats de forma oficial. Benvinguda sigui la rectificació quan això implica evitar un mal irreversible per a l’economia de la nostra comunitat.

Aquest Govern ja ens està acostumant massa a la seva trajectòria erràtica, donant pals de cec en tants de temes cabdals per a la població. Una trajectòria que no segueix una línea definida, sinó que avança a cops d’ocurrència, demostrant que darrera l’executiu autonòmic no hi ha una fulla de ruta ben pensada, sinó que tot es fia a la improvisació del seu president, que sovint es mou per impulsos ideològics -o fins i tot sectaris- i per fòbies personals, en lloc de governar en funció dels interessos generals de la societat balear. Tant de bo que aquesta darrera rectificació els serveixi d’exemple en el tema del TIL, el darrer gran -i innecessari- front que Bauzá ha obert per acabar la crispar els ciutadans d’aquesta terra...

El torcebraç educatiu s’ha d’acabar

La situació de conflicte que viu el sector de l’ensenyament a les Illes Balears està superant les previsions més pessimistes. L’actitud obstinada de l’executiu autonòmic -amb un President Bauzá que ja no dissimula que ha convertit aquest tema en una qüestió personal- està condemnant a milers d’alumnes a un començament de curs vertaderament caòtic i que segurament tindrà greus conseqüències per al desenvolupament normal del curs.

Comença a ésser hora que els responsables de la conselleria d’Educació donin proves de maduresa democràtica i de sincera capacitat de diàleg, en lloc de llançar proclames plenes de supèrbia com les que l’altre dia va amollar la conselleria Camps al Parlament, diguent que no donaran ni una passa enrera en el tema de l’aplicació del TIL. Confondre autoritat amb autoritarisme és propi de governants ineptes i poc acostumats als usos democràtics. Bravejar de la seva majoria absoluta com a única raó per mantenir el pols amb els professionals de l’ensenyament illenc dóna una idea de fins a quin punt els vots li han pujat al cap a Bauzá, més preocupat per donar una imatge de fortalesa davant Madrid (amb la pobra esperança de que qualque dia el nomenaran ministre) que per trobar una solució justa i raonable a l’absurd torcebraç que maten amb els docents balears. L’oferta de Llorenç Huguet de fer de mediador entre les dues parts hagués estat una bona manera de reconduir el conflicte. Ara només falta que el Govern recuperi un sentit comú que mai no li ha sobrat...

Demagògia presidencial

José Ramón Bauzá ha tornat a posar damunt la taula el tema del “ERE per a polítics” que ja va insinuar fa uns mesos, demostrant de bell nou la seva extraordinària capacitat per caure dins la demagògia més barata. El simple fet que utilitzi una expressió laboral per referir-se als representants dels ciutadans dóna una idea del seu concepte tant banal de la tasca que duen a terme els càrrecs electes, als què ell vol comparar amb uns treballadors més que es poden acomiadar en temps de crisi, demostrant quina és la seva visió -buida i simplista- de la democràcia representativa.

Possiblement el President creu que amb aquests propostes populistes es guanyarà el cor (i el vot) de molta gent desencantada amb la seva classe política. És possible que ho aconsegueixi a curt termini, però a la llarga està fent un dany terrible a l’autogovern que ell hauria d’ésser el primer en defensar. Que també reclami aquesta mesura per a les Corts Generals demostra igualment el seu messianisme, com si fos el líder ungit que ha de reconduir la democràcia segons els seus particulars (i discutibles) punts de vista.

En uns moments en que l’amenaça de la recentralització s’estén per tot arreu, impulsada des de Madrid, tenir un president que demana buidar de contingut la cambra parlamentària illenca no és tan sols una desgracia, és la constatació de que el pas de José Ramón Bauzá per la presidència del Govern de les Illes Balears està essent letal per a la nostra terra...

Vaga ensenyament: el Govern ha de recapacitar

S’acosta el començament de curs i l’amenaça d’una vaga indefinida al sector de l’ensenyament no universitari illenc pesa com una llosa sobre el futur de milers d’estudiants. Els sindicats educatius han insistit des de fa temps en les seves reivindicacions davant l’executiu de José Ramon Bauzá, però fins ara les promeses de diàleg de la consellera Camps no passen d’ésser únicament només bones paraules sense gaire contingut. Les reivindicacions dels docents semblen molt raonables: retirada dels expedients disciplinaris als directius de centres educatius de Menorca; del decret del Tractament Integral de Llengües (TIL) i de la polèmica llei de símbols, a més de garantir la recuperació de les plantilles docents; demandes justes què un govern amb un mínim de sensibilitat hauria d’ésser capaç d’atendre sense més problemes.

És ben hora que el President comenci a fer anques enrera en la seva caperruda i absurda política educativa, inspirada en prejudicis dogmàtics que no són compatibles amb una visió oberta de l’ensenyament. Aquesta obsessió en tallar les ales als professionals del sector, retallant la seva autonomia, imposant mesures que restringeixen la seva capacitat d’actuació, criminalitzant qualsevol manifestació de pluralitat que no encaixi en la seva personal concepció del món…són fets que demostren la debilitat dels seus arguments i la seva poca disposició al diàleg, factors que tot plegat poden acabar generant el caos en un sector tan important com és l’educatiu...