A la fi, una bona notícia econòmica

Las dades fetes publiques pel Banc d’Espanya, anunciant el final de la recessió, donen peu, a la fi,  a una mica d’esperança. És cert que estam parlant d’un 0,1 % de creixement del PIB, una xifra que en unes altres circumstàncies podria semblar fins i tot ridícula però que ara, després de més des dos anys de creixement negatiu de l’economia espanyola, aporta una mica d’optimisme a una societat que esta passant -i encara no ha acabat, ni de molt- l’etapa més llarga de crisi del darrer mig segle.

Si ho analitzam amb deteniment, allò més important d’aquesta dada és que pot suposar en canvi de cicle econòmic i l’inici d’una recuperació que fa massa temps que esperam i que no acaba d’arribar. I és que cinc anys de sacrificis, de retallades, d’atur i d’angoixa per a milions de famílies...han creat un clima de desencís que qualque dia s’ha de trencar. Si és cert allò que diuen alguns experts, de que l’economia és, també, un estat d’ànim, potser aquest petit canvi en la direcció del vent, per mínima que sigui, pot suposar l’empenta que necessita aquets país per recuperar la il·lusió i tornar a créixer. Ara només falta que la classe política governant, aquí i a Madrid, estigui a l’altura de les circumstàncies i deixi respirar una mica als ciutadans, ofegats per una pressió fiscal insuportable i, en el cas illenc, per una brutal discriminació en el repartiment dels recursos financers; una injustícia històrica que ens condemna, als ciutadans d’aquesta terra, a viatjar sempre en el darrer vagó del tren...

Incompatibilitat presidencial????

La decisió del Tribunal Superior de Justícia de Baleares d’admetre a tràmit la demanda del PSIB i de MÉS per la suposada incompatibilitat de José Ramón Bauzá com a president i titular d’una farmàcia suposa una bona notícia, des del moment què permetrà aclarir els dubtes que hi ha al voltant d’aquesta qüestió tant entre la classe política com en una part de la societat illenca. En aquest sentit, tot allò que contribueixi a dissipar sospites en relació a l’exercici de la política serà benvingut, al marge de les opinions que cadascú tengui –molt legítimes totes elles- en relació a aquest tema.

Crec, per tant, que és hora de deixar que parli la justícia i, al manco de moment, deixar de costat la utilització en clau política de la suposada incompatibilitat presidencial, al manco fins que el TSJB no emeti la seva sentencia. Circulen cada dia moltes dades al voltant d’aquesta qüestió, xifres milionàries relacionades amb la facturació de la farmàcia del president i, a més, tota casta d’interpretacions sobre la legalitat d’aquesta situació personal de Bauzá. Però en aquest cas, com en tots, pens que no és bo avançar-se al procés judicial que, ara ja si, sabem que tindrà lloc i per tant allò més lògic és esperar que siguin els jutges els qui diguin si el càrrec de president de José Ramón Bauzá és incompatible amb la seva titularitat d’una farmàcia o no. I que s’acabi així, d’una vegada, aquest contenciós que no ajuda gens a la imatge de la primera autoritat d’aquestes Illes...

El Congrés dels Diputats es mereix un respecte

L’incident que ha tingut lloc avui en el Congrés dels Diputats, amb la protesta de quatre membres del grup Femen mig nues, enfilades a les columnes de la tribuna de convidats de la cambra, no deixaria d’ésser un fet aïllat que ha alterat durant uns minuts el desenvolupament normal de la sessió parlamentària, si no fos per la utilització partidista i demagògica de l’incident, què ha permès que cada formació política present al Congrés en faci una interpretació interessada del que ha passat, sempre en funció -naturalment- de les seves coordenades ideològiques.

Tothom té dret a manifestar la seva opinió sobre l’avortament (que era l’eix de la protesta) o sobre qualsevol altre tema d’interès públic; i a una democràcia hi ha caus adequats per fer arribar aquesta protesta als responsables polítics què, en darrera instància, tenen la tasca de legislar. Però interrompre una sessió parlamentària per fer una exhibició eròtica-reivindicativa perquè al cap de dues hores surti l’espectacle al youtube o se’n facin ressò les xarxes socials és una forma molt barroera d’exercir el dret ciutadà a la llibertat d’expressió. Tan se val que les activistes vagin sense roba o amb una passamuntanyes, allò que no es pot acceptar és que la seu de la sobirania popular sigui utilitzada com a vehicle per divulgar consignes polítiques o ideològiques, per molt legítimes que siguin totes elles (que això ningú no ho discuteix). I que els diputats del PSOE i d’IU aplaudeixin el “show” encara és més greu, i demostra el poc respecte que tenen per una cambra pensada per acollir paraules, idees i valors, no números de circ...

Sectors estratègics

Acabi com (i quan)acabi la vaga dels professionals de l’ensenyament a les Illes Balears, aquestes setmanes sense classe marcaran tot un punt d’inflexió, un abans i un després en les deteriorades relacions entre el poder polític i el sector docent balear. Ja veurem fins a quin punt les aigües podran tornar al seu cau o si s’instal·larà definitivament una desconfiança crònica entre ambdues parts, després d’aquest llarg i dolorós torcebraç que han mantingut. El que està ben clar, en la meva opinió, és que res no tornarà a ésser el mateix:  la corda s’ha estirat massa.

Més enllà de com acabi tot, aquest conflicte també ens hauria de fer reflexionar sobre la necessitat d’assolir grans acords en temes estratègics, que afecten d’una manera directa la vida dels ciutadans d’aquesta terra. En temes com l’ensenyament, la sanitat, el turisme, l’atenció social…no es poden reproduir cada parell d’anys controvèrsies ideològiques que acaben derivant en dogmatismes que invaliden qualsevol possibilitat de consens. Són qüestions massa sensibles com perquè les cabòries partidistes imposin la seva llei i arrosseguin per terra anys de negociació i acords a vegades agafats amb pinces. Una comunitat no es pot reinventar cada quatre anys pel que fa a la salut, l’educació o l’atenció als més vulnerables (sectors vertaderament estratègics), perquè quan això passa la gent perd tota la seva fe en el sistema i comencen els ensurts. Es ben hora de començar a governar amb els llums llargs del cotxe, perquè si no hi ha el risc que tots acabem sortint de la carretera....