Las dades fetes publiques pel
Banc d’Espanya, anunciant el final de la recessió, donen peu, a la fi, a una mica d’esperança. És cert que estam
parlant d’un 0,1 % de creixement del PIB, una xifra que en unes altres
circumstàncies podria semblar fins i tot ridícula però que ara, després de més
des dos anys de creixement negatiu de l’economia espanyola, aporta una mica d’optimisme
a una societat que esta passant -i encara no ha acabat, ni de molt- l’etapa més
llarga de crisi del darrer mig segle.
Si ho analitzam amb deteniment,
allò més important d’aquesta dada és que pot suposar en canvi de cicle econòmic
i l’inici d’una recuperació que fa massa temps que esperam i que no acaba
d’arribar. I és que cinc anys de sacrificis, de retallades, d’atur i d’angoixa per
a milions de famílies...han creat un clima de desencís que qualque dia s’ha de
trencar. Si és cert allò que diuen alguns experts, de que l’economia és, també,
un estat d’ànim, potser aquest petit canvi en la direcció del vent, per mínima
que sigui, pot suposar l’empenta que necessita aquets país per recuperar la il·lusió
i tornar a créixer. Ara només falta que la classe política governant, aquí i a
Madrid, estigui a l’altura de les circumstàncies i deixi respirar una mica als
ciutadans, ofegats per una pressió fiscal insuportable i, en el cas illenc, per
una brutal discriminació en el repartiment dels recursos financers; una injustícia
històrica que ens condemna, als ciutadans d’aquesta terra, a viatjar sempre en
el darrer vagó del tren...
No hay comentarios:
Publicar un comentario