L’atac
contra la seu del Partit Popular d’Inca és una d’aquestes coses que només poden
inspirar el nostre rebuig més enèrgic, sense matisos ni ambigüitats de cap
tipus. No hi ha violència bona o dolenta, en això no ens hem d’enganyar ni confondre
a la gent: qualsevol manifestació d’intolerància és condemnable en un sistema
democràtic, vengui d’on vengui i siguin quines siguin les seves motivacions.
El nostre marge
de discrepància lícita dins l’àmbit polític és immens, aquesta és la grandesa de
la democràcia, per imperfecta que aquest ens pugui semblar. Les Illes Balears
no són Ucraïna ni Veneçuela, on els ciutadans han de defensar les seves
llibertats al carrer, mentres són tirotejats per unes forces de seguretat i
milícies armades al servei d’un dictador. Aquí tenim institucions on defensar
les nostres idees i també eleccions democràtiques que permeten articular la
voluntat majoritària de la societat illenca. Aquestes regles del joc són
sagrades, fora d’elles només hi ha barbàrie i totalitarisme.
Vull deixar
ben clar que ni a mi ni al meu partit mai no ens trobaran a l’hora de
justificar actuacions incíviques com la què s’ha enregistrar a Inca. És igual
que sigui el PP o EL PI o Més la formació perjudicada. Podem debatre tot allò
que vulguem i dins l’àmbit personal també és legítim sentir aversió cap a
actituds concretes d’un partit o altre, però quan es travessa la frontera de la
violència, s’acaba la tolerància cap al violent. Insisteixo: en política, tot
hi val; però sempre des del respecte a la llei. Sense matisos ni excuses…