Vandalisme inacceptable

L’atac contra la seu del Partit Popular d’Inca és una d’aquestes coses que només poden inspirar el nostre rebuig més enèrgic, sense matisos ni ambigüitats de cap tipus. No hi ha violència bona o dolenta, en això no ens hem d’enganyar ni confondre a la gent: qualsevol manifestació d’intolerància és condemnable en un sistema democràtic, vengui d’on vengui i siguin quines siguin les seves motivacions.

El nostre marge de discrepància lícita dins l’àmbit polític és immens, aquesta és la grandesa de la democràcia, per imperfecta que aquest ens pugui semblar. Les Illes Balears no són Ucraïna ni Veneçuela, on els ciutadans han de defensar les seves llibertats al carrer, mentres són tirotejats per unes forces de seguretat i milícies armades al servei d’un dictador. Aquí tenim institucions on defensar les nostres idees i també eleccions democràtiques que permeten articular la voluntat majoritària de la societat illenca. Aquestes regles del joc són sagrades, fora d’elles només hi ha barbàrie i totalitarisme.

Vull deixar ben clar que ni a mi ni al meu partit mai no ens trobaran a l’hora de justificar actuacions incíviques com la què s’ha enregistrar a Inca. És igual que sigui el PP o EL PI o Més la formació perjudicada. Podem debatre tot allò que vulguem i dins l’àmbit personal també és legítim sentir aversió cap a actituds concretes d’un partit o altre, però quan es travessa la frontera de la violència, s’acaba la tolerància cap al violent. Insisteixo: en política, tot hi val; però sempre des del respecte a la llei. Sense matisos ni excuses…