A l’hora de posar damunt la taula
la reclamació d’un referèndum sobre monarquia o república, al·legant que es tracta
d’un dret dels ciutadans elegir la forma d’estat, hauríem de clarificar una
sèrie de coses. En primer lloc, que la possibilitat de convocar una consulta
és això, un
dret que contempla la constitució, no és una obligació, i es pot exigir de la
mateix manera que es pot denegar, en funció de l’equilibri de majories, que és el
que determina el funcionament d’una vertadera democràcia (no la cubana o la
veneçolana). La seva posada en marxa depèn de que les majories parlamentàries
ho permetin i/o ho considerin oportú. Es pot escoltar el carrer, twiter,
internet, les mobilitzacions ciutadanes o qualsevol altra manifestació popular,
però la convocatòria d’un referèndum només correspon al govern, i aquest ho pot fer o no, tant si és perquè
no li convenç el motiu com si és perquè considera que no és el moment adequat;
i ambdues opcions són igualment legitimes.
Per una altra part, hem de tenir
en compte que si finalment es dugués a terme el referèndum per canviar la forma
d’estat -o l’estructura territorial de l’estat, o qualsevol altre canvi d’abast
constitucional- això suposaria un any, com a mínim, de paràlisi completa de
l’administració pública, perquè una reforma constitucional implica, per força,
una sèrie de requisits (dissoldre les corts, tornar a convocar eleccions,
ratificar el que havien aprovat les corts anteriors....); la qual cosa suposaria
una interrupció en sec del procés de tímida recuperació econòmica que començam
a veure a l’horitzó. Un estat que es reinventa (i que fa un any i mig estava a
punt del rescat) no és atractiu per als inversors, convé no oblidar-ho. Les
coses, a vegades, no són senzilles com treure un milenar (o vint) de persones
al carrer amb banderes republicanes o inundar twiter de missatges que conviden
a tirar els Borbons a la mar...
Molt bona reflexió!
ResponderEliminarhttps://www.youtube.com/watch?v=QjNvT_DLPgg
ResponderEliminar